Comunicat estatal sobre negociació pel conveni sectorial

Us fem arribar la nota sobre el resultat de la reunió de negociació del Conveni Sectorial, que ens han traslladat des de l'Agrupació Estatal TIC:

COMUNICAT: LA PATRONAL “NO SAP NO CONTESTA”

Han passat més de 15 dies des de que vam lliurar la nostra proposta a la representació de la patronal i encara no sabem res.

És desesperant el model utilitzat per aquesta patronal per a la negociació del conveni, on el seu representant a taula es remet a transmetre ordres, prendre nota i fer de missatger, generant uns temps de resposta dilatadissims, del tot inoperatius per a una negociació on està tot per fer.

Mentrestant, nosaltres seguim complint amb els nostres compromisos de taula i remetem a la patronal, abans de la reunió, la nostra proposta de Grups Professionals i Àrees Funcionals, per afrontar la negociació del nou sistema de Classificació Professional.

Aquí teniu els dos documents que hem presentat:

·         Definición Grupos Profesionales y Areas Funcionales CCOO - UGT.pdf

·         ESQUEMA Grupos Profesionales y Areas Funcionales CCOO - UGT.pdf

D'altra banda, la patronal manté el seu silenci a la nostra petició de realitzar una declaració clara i contundent, dins del si de la taula de negociació, per garantir el manteniment de la vigència del nostre conveni més enllà del 7 de juliol.

Per la nostra part, seguim realitzant actes diversos per tota la "geografia":

·         COMFIA-CCOO se moviliza por un convenio colectivo en el sector informático

·        Los informáticos zaragozanos reivindican su convenio desde el Moncayo

·         Informáticos aragoneses en el Aneto por "un convenio TIC de altura"

·         #ConvenioTIC JA! NO CALLEM NI SOTA L'AIGUA

I a més, el passat 18 de juny, es va realitzar una Marxa Reivindicativa pels carrers de Madrid.

Delegats i delegades de CCOO i UGT, en representació de les més de 250.000 persones d'aquest sector, hem fet arribar una carta a la  Ministra de Treball, al BBVA y al SANTANDER, per informar-los de la intensa precarització de les condicions de treball en el sector de les TIC, el perill de la pèrdua immediata del Conveni de referència i la conseqüència més immediata que aquesta situació comportarà: falta de qualitat i seguretat en els serveis informàtics.

Volem aprofitar aquest comunicat per felicitar la plantilla d'HP per la seva contundent i massiva resposta (seguiments del 90%) a la convocatòria de vaga indefinida. Aquesta situació ha generat aturades de serveis TIC claus per a alguns clients de pes del sector financer, amb les consegüents complicacions.

Aquest tipus d'accions demostren la capacitat de COL·LAPSE TOTAL que pot produir una Vaga Sectorial TIC amb un seguiment adequat: servidors que cauen, transferències que no es realitzen, telèfons que no funcionen, caixers que no donen diners, sistemes de transport que es paralitzen... el caos.

Esperem que no ens obliguin a jugar aquesta última i perillosa basa, i patronal i clients entenguin la necessitat d'establir, mitjançant aquest conveni, uns mínims que garanteixin la dignitat dels que treballem en aquest sector, i de pas s'assegurin uns mínims de qualitat i seguretat, bàsics per als seus propis interessos.

Seguirem informant.

La secció sindical de COMFIA a ITC.

La nostra aportació a CX/Accenture

Sota el títol “La nostra aportació a CX/Accenture”, al llarg de les darreres setmanes us hem fet un petit recordatori del benefici que tots nosaltres, la plantilla d’ITC, hem aportat tant a CX com a Accenture. Convé tenir fresca la memòria.

Hi ha moltes empreses que pateixen com a conseqüència d’una feina mal feta, però amb els exemples que us hem anat posant queda palès que no és aquesta la nostra situació. Així doncs, no existirien raons vinculades amb un mínim sentit de la justícia rera les quals, en un hipotètic futur que tots esperem que mai es dongui, es pogués emparar cap mena de retallada; ens al contrari. A més, a tot això caldria afegir tres reflexions més:

• No debem res a ningú. Fem la nostra feina, la fem bé i cal entendre que les empreses no contracten personal per motius humanitaris sinó en la mesura en que aquest personal els hi reporta beneficis. Per això tanquen quan no són rentables.

• No ens hauriem de deixar contaminar pel ja tòpic “con la que está cayendo”. Ja n’hi ha prou d’escorrer el bulto. En tot cas serà “con la que están haciendo”.

•  El món canvia a pitjor en la mesura en que tots nosaltres deixem fer.

En definitiva, i atenent les delicades circumstàncies del nostre client, si mai vinguessin a dir-nos que cal aplicar l’estisora a la plantilla, als sous, als horaris o al que sigui, tinguem tots molt clara la inmoralitat d’aquestes mesures. Nosaltres hem aportat valor durant tots aquests anys tant a Accenture com a CX, així que el menys que podem exigir és un reconeixement. ¿Tants correus de felicitació de tots plegats fins ara per a donar-nos la gran patada quan convingui? Si mai Accenture te un problema derivat del seu client CX, no te per què repercutir-lo exclusivament a nosaltres. Que rebaixi els guanys del grup, que optimitzi la productivitat del grup, que faci el que vulgui, que per això és una consultora, però qualsevol acció contra els nostres drets serà un abús i una absoluta injustícia. Pel que fa a CX, tres quarts del mateix. Som un dels departaments que més retallades ve patint i, per postres, no tenim res a veure amb els seus problemes.

Tinguem present lo exposat per si mai es dongués el cas d’haver de valorar quines haurien de ser les nostres reaccions a segons quines accions. Esperem que no faci falta.

ITC , un bon negoci.

La secció sindical de COMFIA a ITC.

La nostra aportació a CX / Accenture (5)

• Les nostres revisions salarials han sigut irrellevants quan ho han considerat oportú, i els criteris darrerament han sigut qualsevol cosa menys meritocràtics.

• Quan ITC ho ha considerat necessari, ens ha retirat els autobusos tot compartint el servei de CX. Nosaltres hem acceptat.

• T’adjuntem un full de càlcul on pots fer una comparativa de l’evolució del teu sou vers la que hauria sigut si només t’haguessin pujat l’IPC a Catalunya. Si mai et diuen que cobres molt, mira’t-ho.

ITC , un bon negoci.

La secció sindical de COMFIA a ITC.

La nostra aportació a CX / Accenture (4)

• En diverses ocasions CX ha anat demanant a ITC revisar a la baixa el preu per hora facturada o el nombre d'hores contractades. Accenture ha anat acceptant. El client és el client.

• Quan CX ha necessitat retallar la seva plantilla i ens ha demanat acollir a diversos companys, ITC ha acceptat. Ara bé, a això se li anomena favor.

• L’esforç i el talent de tots nosaltres ha fet que CX tingui un dels millors serveis informàtics del sistema bancari d’aquest país. No tenim absolutament res a veure amb els problemes del nostre client.

• El projecte de fusió tecnològica entre CC, CT i CM va ser un èxit en temps i qualitat sense precedents.

ITC , un bon negoci.

La secció sindical de COMFIA a ITC.

La nostra aportació a CX / Accenture (3)

• ¿Quantes nits t’han tret del llit i has ajudat a que l’endemà el client pugui obrir oficines?

• Sempre que ha fet falta, els empleats hem pencat nits, tardes d’estiu i caps de setmana per tirar endavant projectes.

• ¿Saps quant temps fa que no actualitzen el preu de la guàrdia? Anys, molts anys. Als responsables d’aplicacions que son trucats pel programador de guàrdia la cosa és més senzilla. Sempre han cobrat zero euros.

ITC , un bon negoci. 

La nostra aportació a CX / Accenture (2)

• A la creació de la plataforma Alnova vam col·laborar en la confecció dels funcionals estàndard. ¿Quants diners els hi hagués costat en forma de personal i temps si no haguessin disposat de nosaltres?

• Els empleats d’ITC hem format a centenars de nous programadors del grup Accenture, fet del qual s’han beneficiat posteriors projectes d’Accenture.

• El nostre coneixement ha servit pel desenvolupament de projectes d’Accenture a altres clients. Fins i tot, no poques vegades hem hagut de desplaçar-nos a donar un cop de ma.

ITC , un bon negoci. 

Los informáticos salen de la mina

Reproducimos un artículo aparecedio en el diario "El Diario": Artículo de El Diario

Si hace un año escribía aquí mismo sobre la lección de lucha que nos daban los viejos mineros en estos tiempos hipertecnologizados, hoy el ejemplo nos lo está dando un colectivo que aparentemente está en las antípodas del minero: el de los informáticos. En concreto, los trabajadores de HP, que llevan tres años de conflicto, y están a punto de iniciar una huelgaindefinida.

Digo antípodas, porque en el imaginario social los informáticos representan el reverso de los mineros: si la mina es trabajo físico puro, el informático no parece necesitar más que su cerebro. Si la mina está bajo tierra, el informático parece habitar la nube, ese lugar indefinido en que se desarrollan las actividades tecnológicas. Frente a la suciedad de la mina, la blancura aparente de la informática, incolora, inodora e insípida. Y si los mineros han encarnado históricamente la solidaridad de la clase obrera, el gremio del teclado y ratón siempre ha parecido un triunfo del nuevo capitalismo, individualista, competidor y desclasado.

Al hacer la comparación he repetido varias veces que “parece”, y así es. La realidad laboral de los informáticos no tiene mucho que ver con la imagen idealizada que tenemos: ese mundo de empresas simpáticas, con futbolines, trabajadores en bermudas, buen rollo y una actividad que parece más un juego que un trabajo. Nada de eso. Como bien sabe la mayoría de trabajadores del sector, su realidad se llama precariedad, subcontratación, explotación. Trabajadores con largas jornadas, sin cobrar horas extra, a menudo compartiendo espacio con trabajadores de diferentes empresas y con condiciones salariales diferentes. Eso cuando no trabajan por cuenta propia, auto explotados.

Podríamos ver algunas similitudes entre los mineros del siglo XIX y los informáticos del XXI, no tanto en sus condiciones como en su lugar en el sistema productivo. Los informáticos son a la revolución tecnológica lo que los mineros eran a la revolución industrial. Un pilar central, imprescindibles para el desarrollo económico, una fuente de riqueza sobre la que se construyen imperios empresariales. Frente a los obreros del pico y la pala, los actuales “obreros con teclado”, como los llama David García Aristegui, un pionero del sindicalismo en el sector informático.

Sí, han leído bien: sindicalismo informático. Suena a contradicción en términos, es verdad. La clásica arma de lucha obrera y la hipermodernidad tecnológica en una misma frase. Pero así es: todavía son pocos, pero cada vez hay más trabajadores que se afilian, participan en asambleas, secundan movilizaciones, incluso huelgas. El de HP tal vez sea el más visible, y el que más lejos llega, pero no es el primero. Antes ya hubo conflictos laborales en consultoras informáticas comoAlalza, Capgemini, Alten o Sadiel, en algunos casos con éxito.

En el caso de HP, el enfrentamiento de los trabajadores con la empresa va para tres años, en los que ha habido 260 despidos en una empresa que declara beneficios, y que acaba de comunicar un proceso de Modificación Sustancial de las Condiciones de Trabajo. Es decir, recortes de sueldos y aumentos de jornada, que tras la última reforma laboral son más fáciles.

Los trabajadores no se han quedado quietos: rompiendo el tópico de los informáticos aislados e individualistas, y superando las dificultades de un sistema laboral que parece diseñado para hacer imposible la acción colectiva, los trabajadores de HP llevan tres años de manifestaciones, huelgas, acciones en congresos del sector. Y por supuesto en las redes sociales, pero usándolas para ganar apoyos y salir de ellas, bajo un lema que todos deberíamos tatuarnos: “Sal del Twitter. Sal del Facebook. Toma la calle”

Todavía son pocos, todavía hay muchos trabajadores del sector que no pueden, no saben o no quieren intentarlo. Pero como estas movilizaciones prendan, podemos estar ante el comienzo de algo grande. Volviendo a la comparación con que empecé: en los tiempos industriales, cuando los mineros se ponían en huelga paralizaban el país. Imaginemos qué pasaría hoy si todos los informáticos se plantasen a la vez. Por ahora, como los mineros, también ellos necesitan nuestra solidaridad.

Cuando los mineros salían de la mina, las autoridades se echaban a temblar. Cualquier día los informáticos bajan de la nube, y ya verán.