El conocimiento es poder

A través de las dudas que muchos de vosotros nos planteais hemos ido constatando un alarmante desconocimiento de los derechos laborales que nos asisten. Comprendemos que ponerse a leer el estatuto de los trabajadores es pesado, pero es importante desarrollar nuestro conocimiento del mundo laboral para poder sentirnos más seguros, deshacer tópicos, perder ciertos miedos y saber actuar ante diversas situaciones.

Hay una página especializada en temática laboral que está muy bien. Va resolviendo diversas cuestiones siempre con el objetivo de defender al trabajador. Los artículos son muy didácticos y no exentos de un sentido del humor afilado. La página es la siguiente:

Laboro-Spain

De todos modos, para facilitaros el trabajo, iremos seleccionando aquellas entradas que consideremos que os sean de mayor interés.

VAGA GENERAL 14N: Agraïments

Aquesta vaga general no era una vaga exclusivament laboral. Tenia unes connotacions socials que la feien diferent de les últimes vagues convocades. Secundar-la suposava un exercici de solidaritat molt important; de solidaritat amb els treballadors que no la podien fer perque estan a l’atur, de solidaritat amb els milions de persones al quals la doctrina neolliberal aplicada tant a Catalunya com a Espanya com a Europa està deixant en una situació de desesperació absoluta, de solidaritat entre tots aquells que estem patint la destrucció de l’estat del benestar.

En una societat contagiada d’un egoisme sense límits, i amb tota la poderosa maquinària mediàtica repartint a tort i a dret coartades per facilitar que la gent miri cap a una altra banda tot exercint l’egoisme disfressat barroerament de qualsevol cosa, volem felicitar i agrair a tots els companys d’ITc que, amb tot, heu estat generosos i solidaris. El nostre compte corrent en sortirà perjudicat, però la nostra dignitat en surt molt reforçada.

Aconseguim el que aconseguim, hem demostrat que l’esperança d’un món millor és possible, que som encara molts els que pensem que hi ha valors més importants que lo material i lo individual, que la lluita continuarà fins al darrer alè. Amb la raó de la nostra part, la força d’un poble unit és imparable.

14M Huelga general y convenio colectivo

En nuestro sector trabajamos al amparo de un convenio colectivo que está vencido. Es por ello que llevamos tiempo negociando uno nuevo. Sin embargo, la patronal no está por la labor. ¿Por qué? Si le preguntarais, probablemente os diría que los sindicatos pretenden introducir unas modificaciones terribles, inasumibles, abusivas. Con la que está cayendo.

Pero no es así. No se está pidiendo nada que no sea habitual en otros muchos convenios. Ahora bien, hay un dato revelador. El próximo mes de julio nuestro convenio colectivo quedará ya sin efecto, sin más prórroga posible. ¿Gracias a qué? Pues gracias a la última reforma laboral.

¿Qué implica la pérdida de convenio? Pues que nos regiremos por el Estatuto de los Trabajadores. ¿Y eso? Adjuntamos algunas consecuencias no sin antes recordar que esto afecta a todo nuestro sector, no sólo a ITC sino a cualquier otra consultora a la que, por lo que fuera, mandaras tu currículum:

• Fin de la limitación de 1.800 horas a trabajar por año. El ET indica que trabajes 40 horas semanales en promedio durante el año.

• ¿Jornada intensiva? Bye bye.

• No tendrás pluses por antigüedad.

• ¿ Los sábados son festivos? Ya veremos. Por ley el domingo gracias a Dios.

• ¿ Dietas por desplazamiento? ¿Qué dietas? En el ET no salen.

• ¿ Tu sueldo los tres primeros días de baja por enfermedad común? Cero. ¿Luego? Entre el 60 y el 75% de la base reguladora.

• Adiós a las tablas salariales. Te podrán contratar a cambio del salario mínimo interprofesional. En España está en 641,40 euros brutos al mes.

• Aplicando el remozado artículo 41 del ET te podrán bajar el sueldo justo a esos mismos 641,40 euros. ¿No te gusta? A la calle.

• ¿ A 1’75 la hora extra? Pues ni eso. Ahora será a 1 pelado y andando.

• Nuestro sector desaparecerá en el sentido de que ya no habrá nadie en ningún sindicato que pueda negociar con nadie.

¿Hacia dónde vamos con todo esto? Muy sencillo. Hacia las consultoras low-cost, hacia la deriva de nuestro oficio al de paletas de la información. El neoliberalismo nos va acercando a Bangladesh. ¿Y los bancos? Bien, gracias.

Como veis, entramos en un periodo de lucha en nuestro sector del que vamos a tener que hablar en breve, máxime si nuestro futuro termina allí fuera, en el mercado laboral.

Pero, por lo pronto, este 14 de noviembre podemos dar nuestra opinión o quedarnos callados y dejar que, siguiendo la última moda, se apoderen de nuestro silencio.

¿Vas a dejar que el gobierno diga “muchos fueron los ciudadanos responsables que no secundaron la huelga”?

Mucho coraje a todos.

14N Vaga general

Companys, en uns mesos hem presenciat impotents la pujada de l’IRPF, la pujada de l’IVA, la reforma laboral, retallades salvatges a sanitat i educació, la desviació dels nostres impostos per a salvar bancs, el repagament sanitari, l’ampliació de l’edat de jubilació, desnonaments, corrupció, creixement de l’atur, pobresa. Algú necessita quelcom més per a secundar una vaga?

Tots tenim persones al nostre entorn proper que no troben feina i que ho estan passant molt malament, amics i familiars que no podran fer vaga. Nosaltres mateixos vivim sota l’ombra de poder patir-ho aviat. Companys, això va de debò. Ens agradi o no, soni lleig o no, per molts títols acadèmics que tinguem, som obrers, pertanyem al proletariat. No ens enganyem.

Si teníem alguna excusa, l’hem perdut. Recordem les més rellevants:

• La convoquen els sindicats, paràsits que viuen a costa de subvencions i ara estan preocupats veient que s’acaba la sopa boba: Aquesta és la més ximple malgrat ser molt socorreguda. No importa qui la convoqui. Com si la convoca “Dora la exploradora”. A més, molts organitzacions socials la recolzen.

• Necessito els diners: Ens estan trepitjant, així que és preferible perdre un dia de sou a perdre la dignitat. No ens morirem si ens estrenyem durant un mes el cinturó. Més ens l’haurem d’estrènyer si perdem la feina, així que al menys ens servirà per a practicar.

• Les vagues no serveixen per a res: No fer-les sí que segur que no serveix per a res. Si tenim dret a vacances, a jornades de 8 hores o a jubilar-nos no és precisament per la iniciativa i bondat dels empresauris. Com a mínim ens permetrà mirar als ulls als nostres fills quan ens preguntin per la merda de mon que els hi ha quedat.

• El meu cap em mirarà malament i al setembre son les pujades: Aquesta es diu poc, però transita per algunes consciències. Un s’escuda en la carrera professional, però sovint això amaga un problema d’autoritat. Quines pujades? Quines promocions? Quina carrera? Quin setembre? Vencem la por ancestral al superior, deixem de pensar en nosaltres i siguem solidaris.

• Després hauré de fer el doble de feina: Si un dia no es treballa, cal endarrerir dates compromeses. Si el teu cap no ho fa, és el seu problema, no el teu.

• Me la pela: Admesa obertament per molt pocs, acostuma a ser amagada darrera d’alguna de les anteriors. Correspon a un perfil egoista, insolidari i/o apàtic però que quan li toquen la seva butxaca igual es converteix en un marxista-leninista. Poc podem dir davant això. Total, tampoc ens escoltaria.

El proper 14 no pot haver ni una ànima treballant, ni una. Si cal denunciar pressions a algun company per a no fer vaga, denunciarem. Si no avises de les teves intencions no deixes de ser un ”professional responsable i compromès amb el teu client”. Això no funciona així. ¿Que no pot ser que un àmbit es quedi sense gent? I tant que pot ser. És una vaga, carai, d’això es tracta.

Sentim la contundència, però la situació és greu i molts viuen a la parra. Per al•lusions uns quants s’emprenyaran i ens posaran a caldo. Que reflexionin. Si els nostres pares i avis, les generacions anteriors en general, no haguessin participat a manifestacions i vagues, treballariem 40 hores a la setmana?, tindriem subsidi d’atur?, ens podriem jubilar? Ells van lluitar per nosaltres. No els decebem i recollim el testimoni que algun dia entregarem als nostres fills.