Els darrers anys s’ha diversificat la part de la plantilla que es troba desplaçada a altres centres de treball. En principi només veníem tenint un company desplaçat a la central de CX a Antoni Maura. Més endavant, vam tenir durant mesos personal desplaçat als centres de Manresa i Tarragona, centres on encara ara s’hi desplaça algun company a temps parcial. Després, diversos empleats han anat col·laborant en projectes d’Accenture.
El 2011 tot plegat ens va moure a demanar l’avaluació de riscos dels centres de Manresa i Tarragona. És informació a la que tenim dret com a part del comitè de salut laboral i prevenció de riscos. No obstant, l’empresa ens ho va denegar. Per què? Considerava que no tenia per què fer-ho. Deixant de banda les lleis, ¿quin problema hi ha en entregar-nos-ho?
Aquesta negativa era susceptible de ser portada a Inspecció de Treball, però no vam voler fer d’aquest assumpte un nou conflicte. Més endavant, vam anar sabent de companys que anaven a col·laborar en projectes d’Accenture, però no sabíem ni quins eren ni on estaven. Vam demanar a l’empresa si tindria l’amabilitat de facilitar-nos el cens de persones desplaçades i un canal de contacte. Això ens permetria copsar inquietuds específiques i detectar mancances que potser calgués esmenar. Doncs també se’ns va denegar. Per què? Novament considerava que no tenia per què fer-ho. Més enllà del que diguin les lleis, ¿tan complicat és facilitar-nos això?
A COMFIA ens van indicar que aquest cens anava implícit amb l’avaluació de riscos dels centres de treball on hi haguessin empleats d’ITC. Així doncs, vam tornar a demanar les avaluacions. Resposta, la de sempre. Negatives o, en un manifest menyspreu, silencis.
L’estiu del 2012 vam constatar que l’empresa no facilita formalment als companys desplaçats accés al compte de correu corporatiu ni a les eines administratives (incorreguts, nòmines, vacances, hores extres, etc.). Ens interessa evitar que aquests companys quedin desvinculats de la realitat de l’empresa, especialment en temps complicats com aquests. Entendreu que és una inquietud raonable. L’accés a les eines administratives igual és tècnicament complicat, i ho podríem entendre (tot i que mai ens han donat cap explicació), però no així al correu. Total, que vam insistir en que se’ns indiqués qui estava desplaçat i, addicionalment, que se’ls facilités formalment accés al compte de correu. No vam tenir cap resposta positiva.
Ja portavem massa temps donant-nos cops contra un mur. Així doncs, vam derivar la problemàtica a Inspecció de Treball i que allí diguessin el què. Doncs bé, el seu dictamen és que ens pertoca rebre tota la informació demanada (era de calaix) i comminen a l’empresa a que faciliti la comunicació amb els companys desplaçats. A més, constatada l’actitud dolosa de l’empresa al llarg de tot aquest temps
Explicat tot el procés a fi de tallar la difusió de versions capcioses, la representació dels treballadors d’ITC vol fer palesa la seva absoluta indignació davant aquest despropòsit i, sobre tot, les seves conseqüències. Pagar una sanció surt de la butxaca de tots nosaltres, i és d’una manca de professionalitat intolerable que certes persones anteposin els seus prejudicis sindicals a l’interès de l’empresa per a la que treballen ells i tots nosaltres. És molt fàcil conduir a 200 Km/h quan saps que la multa la pagaran uns altres. Si per postres algú es mostra prepotent davant de l’agent de tràfic, aleshores ja n’hi ha per a llogar-hi cadires.
El surrealisme arriba a l’extrem de que ara els hi demanen als nostres companys desplaçats que vinguin aquí a recollir els tiquets restaurant ¡Els hi diuen que la valisa d’Accenture no és fiable! Embolica que fa fort, més despesa estúpida en desplaçaments i en pèrdua de temps efectiu de treball, al marge de les incomoditats als companys. A nosaltres ens venen que l’obligació dels companys sempre ha sigut venir aquí a cumplir qualsevol necessitat administrativa. Al·lucinant.
¿Quin sentit te tot això? ¿Posen el crit al cel perquè no son temps per a pagar sancions? Doncs, senyors, és molt senzill. Que cadascú faci la seva feina sense qüestionar la dels demés, i punt. Algú s’ho haurà de fer mirar.
La secció sindical de COMFIA a ITC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada